On són els criteris pedagògics en la presa de decisions que afecten qüestions educatives?

15 setembre 2015

Davant la notícia de la posada en marxa d’un “projecte pilot” per a l’obertura d’aules de xiquets i xiquetes de 2 anys en 33 col·legis, per part de la Conselleria d’Educació, volem expressar la nostra disconformitat davant aquesta mesura per la seua incoherència pedagògica.Alertem de les conseqüències no desitjables que pot tindre i expressem la necessitat de prendre decisions educatives amb criteris pedagògics que són els únics que garanteixen la qualitat de l’educació.

La Infància, una etapa amb identitat pròpia en el desenvolupament de l’ésser humà, necessita d’un entorn singular i d’excel·lència. L’Escola Infantil és l’espai que garanteix el bon desenvolupament biopsicosocial de les criatures.

Ja fa 15 anys que en el nostre sistema educatiu tenim l’Etapa d’Educació Infantil, que contempla dos cicles, 0-3 i 0-6 anys. Les següents reformes educatives, i modificacions curriculars, que no han estat poques, sempre contemplen les singularitats d’aquesta etapa que té identitat pròpia i així s’expressen en els seus textos normatius i legals. Les normatives són molt exigents en matèria d’espais, ràtios i perfils professionals que atenen la infància, per poder garantir la qualitat educativa que aquesta etapa tan important requereix. Per atendre i garantir espais educatius en aquesta etapa es van construir escoles infantils i es va establir un sistema d’ajudes, bo infantil, perquè les famílies puguen optar per aquests espais educatius de qualitat.

Els i les professionals d’Educació Infantil ja vam assistir fa uns anys, amb molta preocupació, a la reubicació del cicle 3-6 en les escoles de primària. És cert que es van fer reformes estructurals a les escoles, però ara, com ja advertíem en el seu moment, estem patint greus conseqüències d’aquella mesura tan incoherent que trencava l’etapa d’educació infantil, etapa per cert no obligatòria. La baremació per a tenir una plaça escolar es realitza als 3 anys, en una etapa no obligatòria, confonent l’educació amb l’escolarització. Els espais que s’habiliten per ubicar al segon cicle d’infantil han de conviure amb els espais d’una etapa de primària que té les seves pròpies característiques, dificultant el desenvolupament de projectes educatius innovadors. L’etapa d’infantil perd identitat pròpia i s’adequa pedagògicament a una primària, passant el segon cicle de 3-6 a una etapa preparatòria per a “el que ve després”. Això va en contra de totes les directrius que marquen els organismes europeus garantistes de la qualitat de l’educació, en contra també de tots els treballs de recerca que consolideu la idea d’una etapa de la Infància com a fonamental en el desenvolupament de competències d’una persona . Es té com a únic paràmetre de qualitat educativa, l’índex d’escolarització, pagant un alt preu en la veritable qualitat educativa.

I seguint amb aquesta línia pedagògica incoherent, que va en contra de les pròpies directrius curriculars de l’Etapa d’Infantil, ens trobem amb un “projecte pilot” per a la ubicació de xiquets i xiquetes de 2 anys en espais escolars inadequats per a la seua edat.

Ens tornem a trobar amb una fractura, aquest cop molt més greu, de l’Etapa d’Infantil. Això tindrà conseqüències no desitjables a curt termini.

La titulació de Tècnic Superior en Educació Infantil, és un Mòdul Formatiu de Grau Superior. Fa pocs anys el Ministeri d’Educació va elaborar i publicar les competències professionals per a aquesta professió. Són moltes i amb un elevat nivell, les competències professionals i perquè no dir-ho, personals, que s’han de tenir per al desenvolupament òptim d’aquesta professió. Ens sorprèn que aquesta mesura estigua considerant el perfil de Tècnic Superior com “suport” en una aula d’infantil. Això tindrà greus conseqüències en la baixa consideració que aquesta professió malauradament ja té.

L’etapa d’educació infantil necessita d’un espai singular. És l’únic escenari des d’on podem aconseguir un bon desenvolupament d’aquesta etapa. On posar a funcionar Projectes Educatius Innovadors. Espais que puguen fomentar les relacions família-escola des de la intimitat que aquesta etapa requereix. On els entorns, estiguen cuidats fins al mínim detall per al benestar d’aquestes criatures, proporcionant la necessària seguretat, no només física sinó afectiva i emocional.

Cal i ho afirmem amb absoluta responsabilitat com a professionals, que les mesures educatives s’adopten amb criteris pedagògics. L’educació infantil necessita del seu coneixement i d’un reconeixement per part de les persones que tenen responsabilitat en polítiques educatives. D’una altra manera, tornarem a tindre un escenari incoherent pedagògicament que tindrà conseqüències a curt i llarg termini.

Ens hi juguem el futur, com sempre, i les apostes estan en aquest moment en contra de la qualitat de l’educació infantil.