El desenvolupament de la vida social d’un xiquet o una xiqueta s’assembla a un teixit de cercles concèntrics. Comença en el més xicotet al mig, durant els mesos dins del ventre matern, quan junt amb la seua mare forma un ésser únic.
Quan naix, el cordó que l’unix a ella es convertix en un fil invisible que es prolonga i s’entrellaça amb les persones més properes i que estan en la seua llar: El seu altre progenitor, la seua germaneta, la iaia i el iaio, inclús el gosset. Es forma així un nou cercle que li envolta i que s’amplia amb la família extensa.
Però el teixit no es tanca ací, sinó que seguix obrint-se a nous contextos i noves persones omplint-se de bonics llaços. L’escoleta és un d’eixos cercles més propers al cercle d’origen. Que important és el vincle amb la seua educadora, i també que alhora, este vincle estiga entrellaçat amb el vincle amb la seua família.
Una de les imatges més tendres que es poden veure a l’escoleta, és la del grup de xiquets i xiquetes que seguixen com pollets a la seua figura principal de referència. Però no només es vinculen a la seua educadora, també ho fan als seus companys i companyes, formant autèntiques relacions d’amistat des dels seus primers anys.
També està la resta d’educadores i mestres, que exercixen com una mena de ties o oncles. I com no la cuinera, una figura molt rellevant i referent en esta etapa. Al cap i a la fi, para el i la bebé el moment del menjar té molta relació amb l’afecte, i és que tots els llaços invisibles comencen al pit o en uns braços que li acullen i alimenten.
Crear un teixit requerix molta cura i temps de dedicació; cada puntada s’ha de fer de forma suau, sense deixar-la molt fluixa però tampoc estrènyer massa. Hem de tindre especial cura amb les inicials, ja que condicionaran a les següents. La que serà una de les primeres experiències socials fora del cercle familiar, s’ha de plantejar amb el temps i l’amor propis d’una obra artesanal.
Raquel Benedito Pérez
Psicòloga Experta en Psicologia Educativa
Equip d’Orientació Psicoeducativa NINOS
